Aquest blog ha estat creat per Ferran Caba i Roset, del grup de Magisteri Musical M5.

Això ja s’ha acabat…

Bé companyes i companys, el blog ha arribat al seu final almenys a nivell temporal. La veritat és que he de dir que m’ha portat força feina. Li he hagut de dedicar força hores, i crec que és una activitat força productiva a nivell d’assoliment de continguts de l’assignatura.

Tot i això crec que és massa les entrades que s’han hagut de fer. Considero més important per exemple haver fet més webquest. Com ja he anat comentant al llarg de tot aquest blog, ho trobo un recurs didàctic molt amè i motivant per totes les nenes i els nens. En canvi, el blog, per emprar-lo amb criatures de primària ho veig menys factible. Per tant, considero més important potser fer tres o quatre webquests més, i en canvi, evitar uns quants comentaris al blog. Estaria bé només comentar les activitats que hem anat fent, i els factors que més ens han interessat dels nostres companys i companyes i per què.

He de reconèixer que he après força coses, i em dono per molt satisfet amb aquesta assignatura. Ara li estava fent un cop d’ull, i n’estic mitjanament satisfet. Però com que a la vida no tot són flors i violes, volia donar el meu punt de vista per tal que es pogués veure l’assignatura des dels dos punts de vista. El del professor i el de l’alumne.

M’ho he passat bé, he rigut, he treballat, m’ha costat anar al dia, i hi ha dies que m’ha fet mandra actualitzar el blog. Però m’ho he passat bé, he tingut la sensació d’haver utilitzat l’assignatura per aprendre coses. M’he format amb aquesta matèria.

La veritat és que he estat mirant els blogs de les meves companyes i companys, i s’ha vist que la gent ha acabat dominant el tema. De fet, a la utilització dels blogs ja n’hem tret profit. Hem dissenyat el blog de la classe de Primer de Magisteri Musical, i allà hi anem penjant totes les notícies que passen a classe, així com tots els concerts que anem fent els membres de l’aula. Una aplicació tan immediata de quelcom après a classe, pot donar per satisfet a qualsevol professora. Així que Anna, felicitar-te per la feina que has fet, has aconseguit que el bar estigui despoblat durant les hores de les teves classes, i això és una gran proesa.

Però com que no voldria que quedés una imatge centralista a nivell de blog dels continguts d’aquesta assignatura, he de dir que m’he fet una imatge general de com està el tema de les TIC a les escoles d’avui dia, de les mancances que hi ha encara per arribar a una situació de normalitat, i sé que això és un camí que hem de traçar nosaltres. Un camí que condueixi a les tecnologies plenament integrades a l’aula. Així com també descobrir nous recursos i noves eines informàtiques per tal de fer de l’aprenentatge una activitat que els nens i nenes realitzin amb un somriure a la boca. Perquè al cap i a la fi, ser feliç és el més important durant el transcurs de tota la nostra vida, i si no ho aprenem a ser des de petits, de grans ens constarà canviar la mentalitat.

Bé, una abraçada a tots, i que passeu un bon mes de vacances!

Salut!

Ferran Caba

Hem decidit fer una exposició deductiva. Partir de l’intent del zero absolut. Extreure totes les idees que possiblement poden tenir els pares i reconstruir-les de nou. Ho hem fet girar tot al voltant d’una pregunta: Què pesa més? La necessitat artificialment creada per tenir un mòbil? O potser el sentiment de resistència consumista que encara tenen alguns pares?

Realment la qüestió és aquesta. És important a veure i a intentar entendre la posició contrària als teus plantejaments per tal de poder sempre estar en constant evolució i així poder canviar els teus punts de vista siguin quins siguin, perquè l’ésser humà, hauria d’estar en constant evolució, i tancar-se en una opinió sense intentar entendre la contrària és l’obstacle més gran que pot tenir un home o una dona durant el transcurs de tota la seva existència.

És cert que un nen o nena de primària, depenent dels horaris que puguin tenir els seus pares o tutors, quan arriba el moment de sortir de l’escola, l’alumne, si tingués un mòbil, amb una trucada sabria si els seus pares poden venir, o avui ha de marxar amb autobús. El ritme estressant de vida que porten molts pares avui dia, provoca aquesta inseguretat de no saber si podràs anar a buscar el teu fill a l’escola, o no. Paral·lelament, un mòbil entre la canalla també pot tenir la utilitat fonamental de poder marcar números d’emergència amb facilitat en cas que hi hagués algun accident a la llar o al trajecte de tornada o anada a casa.

Tot i això, està demostrat que els nens amb mòbil no l’empren amb aquestes finalitats, sinó que l’utilitzen per mantenir un contacte amb els seus amics de classe, i altres companys fora de l’escola. A més a més, les trucades són el menys freqüent comparat amb els missatges de text. Tan és així que un nen de 12 o menys anys, pot gastar més de 20 euros al mes en un sol telèfon.

Si parlem de problemes ja demostrables i plenament reconeguts, els nens en procés de desenvolupament, són molt més susceptibles a captar les ones nocives del mòbil i posteriorment crear un tumor al cap amb més facilitat.

El mòbil és una entrada incontrolada de propaganda que et ve de tot arreu, inclús fomentant els jocs a casinos per internet… Els nostres fills tenen accés a tota aquesta propaganda i invitació a fomentar el consum, per aquesta motiu el mòbil és una màquina de fer propaganda als nostres crios, sense que nosaltres ho puguem evitar. Això és el que crea després tantes diferències entre persones.

A més a més, la possessió d’un estri d’aquestes magnituds fomenta la competitivitat a classe per a veure qui té el millor mòbil. Això es distància moltíssim del col·lectivisme que vol aconseguir l’escola, ja que l’egoisme i la possessió estan fomentats en el moment que lluitem per saber qui és el més fort de la nostra selva, la selva capitalista.

Un cop coneixent informacions “objectives”els pros i els contres de la decisió, creiem que ja estem prou capacitats per dir que NO! Que la nostra escola, ha d’estar alliberada de mòbils.

Penjo també l’autoavaluació

autoavaluacio.doc

Sessió de xerrades dels companys. Se n’han fet  de realment molt interessants. M’ha agradat molt el caire que ha pres la que han fet el Marcos i la Mònica. Realment la idea de tenir tanta interacció amb els pares i mares dels alumnes, és una posició arriscada, però que demostra molta seguretat d’ells mateixos. A més a més, han donat molta confiança als que representava que érem els pares.

Han parlat del nostre comportament com a pares davant de la “necessitat” que tenen els nanos a mirar la televisió un munt d’hores cada dia. Aquest grup ha exposat que s’ha d’evitar que la televisió es transformi amb la cangur dels pares, és a dir, que els nens i nenes no s’han de passar massa hores davant la televisió. Ens han dit que hi ha programes televisius que són molt bons per tal que els vegi la canalla. A més a més, inclús és bo , segons la Mònica i el Marcos, veure els programes de tele-escombraries, pel simple fet de iniciar-lo amb la criticitat del programa, i que de cara en un futur, ell pugui ser el crític i capaç de rebutjar aquell programa per decisions fonamentades i reflexionades.

També m’ha agradat força la xerrada de la Cherry, Magda i Queralt. La proposta d’integració de la biblioteca en el context escolar ha estat francament interessant, a més a més, com elles han procurat revaloritzar l’aula de biblioteca dintre de l’escola fent activitats per tal de recuperar aquell valor que va perdre fa molts anys, precisament amb el naixement d’internet a cases i a escoles.

La setmana que ve, que ja és la última, ens tocarà exposar a nosaltres. Hem pres nota de tot el que ens ha agradat d’aquests tres grups, i ho intentarem arreglar per tal de poder-ho adaptar a la nostra xerrada, en funció de la nostra temàtica.

Hem triat el tema per fer l’última activitat del curs de Noves Tecnologies. Hem triat el tema d’infants i mòbils. Estem parlant com enfocarem el tema, i la veritat és que han sortit possibilitats molt interessants per l’exposició.

Hi ha uns quants articles proposats que ens hem llegit per tal de tenir més formació i veure diferents punts de vista segons les opinions que hi ha. Paral·lelament hem mirat estudis diversos que parlin d’aquest tema, així com conseqüències a nivell de malalties, que els nens i nenes des de tan petits  poden desenvolupar per l’excessiu ús del telèfon mòbil.

La Laia i jo hem coincidit en que és importantíssim a l’hora de l’exposició d’adequar-nos al nostre entorn. Hem de ser nosaltres mateixos, però sense oblidar que davant tenim els pares dels nostres alumnes. Gent que està dipositant en tu molta responsabilitat. Per tant, el discurs expositiu que haurem de seguir a l’exposició oral, haurà de ser clar, escalonat, i haurà de ser els 5 principis tractats al llibre dels 5 fars. Que realment va donar uns fonaments molt interessants a l’hora de fer exposicions orals.

analisi-web23.doc

Aquesta és la web que hem analitzat

http://www.xtec.cat/iesalzina/departaments/mates/index.htm

Està centrada en secundària, però malgrat això, l’hem trobat molt interessant per analitzar els seus continguts positius i negatius, és a dir, les seves mancances.

És cert que un tema que no t’interessi massa, quan et connectes a internet, i el fas d’una maner més interactiva, pot provocar-te un plus de motivació que et pot crear un apreci cap al tema en concret. Creiem que aquesta pàgina pot recrear aquesta situació. Un tema com les matemàtiques, quan es fa més interactiu, i es relaciona l’escola amb la família amb activitats relacionades amb aquesta matèria, així com concursos que impliquin als nens i nenes al dia a dia de les matemàtiques a l’escola, pot portar molt bons resultats en assimilar l’assignatura.

Realment, estem acostumats a fer de les matemàtiques quelcom blindat amb poques possibles fugides de temari. La considerem una assignatura plenament representativa de l’ensenyament tancat. Amb aquesta web, podem observar que no té perquè ser així. És cert que el canvi que proposa és tímid, però ja tracta l’assignatura de tu a tu, i això, per tal de desmitificar aquesta assignatura és importantíssim, i necessari. Ja és hora de fer sortir les matemàtiques de l’armari!

Visca les matemàtiques, lliures per a tothom!

Comentari del Videojoc SIMON 

Creiem imprescindible la igualtat de condicions a l’hora de trobar jocs per poder utilitzar a classe o a casa. Si nosaltres recomanem un joc als nostres alumnes, ells, independentment del seu estatus social o els principis que tingui a casa seva, hi ha de poder jugar. Per això nosaltres hem triat un joc que es pugui jugar per internet. Actualment quasi el 90% dels nens tenen accés a internet de forma habitual, així que no hi ha millor solució per la igualtat de condicions, que fer jocs online on els nens puguin gaudir de la màgia de la diversió mentre alhora van aprenent alguns conceptes o van treballant certs valors cognitius.  

És cert que buscant per la xarxa, hem trobat jocs que fomenten el masclisme, la violència, i la divisió entre classes socials; com ja hem comentat en aquesta mateixa classe, (a la lectura que vam realitzar el primer dia d’on en vam treure una transparència) hi ha molt material a internet que fomenta certs valors contraproduents cap a la maduració equànime de la societat. El nostre objectiu com a futurs mestres, tal i com vam dir, és poder instaurar un filtre entre la xarxa i el nen, per tal que aquest rebi essencialment la informació més productiva cap al seu desenvolupament personal.  

Així doncs, eliminant certs jocs, n’hem trobat un que treballa molt el tema de la memòria. No oblidem que els nens de primària estan en el seu màxim expandiment de la memòria, així que s’ha de fomentar i treballar molt per tal que es desenvolupi el màxim possible. El joc escollit es diu SIMON i per qui hi vulgui jugar, el podeu trobar a: http://www.arquitectuba.com.ar/juegos/on-line/simon/jugar.html  

Simón és un joc electrònic creat per Milton Bradley en 1978. Va tenir un gran èxit durant els 80. Té forma de disc, en una de les seves cares es pot veure quatre quadrants, cada un amb un color diferent: verd, roig, blau i groc.  El joc de forma aleatòria va il·luminant els quadrants de colors, i al mateix temps que s’il·lumina cada quadrant emet un so propi. Després d’esperar, l’usuari ha d’anar introduint la seqüència mostrada en l’orde correcte, ajudant-se de la seva memòria visual i sonora. Si ho aconsegueix, aquest respondrà amb una seqüència més llarga, i així successivament. En cas contrari, l’usuari ha de tornar a començar.Els diferents nivells de dificultat van augmentant la velocitat de la seqüència a repetir.Es juga amb el ratolí fent clic en cada quadrant de color. 

Per tant, amb aquest joc, podríem treballar els següents valors:

-         Utilització del ratolí.

-         Memòria visual.

-         Memòria sonora.

-        Coordinació entre rebre informació i saber-la reproduir de forma exacta.

-         Retenció i assimilació d’informació sonora.

-         Apte per a persones invidents. 

En conclusió, i en vista dels molts nivells que té aquest joc, podem dir que el ventall d’edats per jugar-hi i aprendre’n és molt elevat. Podríem dir que va des dels primers anys de vida (2 o 3 anys) per tal de poder començar a fer anar el ratolí, i així introduir-los al món de la tecnologia, fins als 90 anys, on la gent gran, pot treballar el cervell mitjançant aquest joc.  En etapa de primària, pot ser una bona manera per començar a memoritzar informació de manera voluntària, per tal que quan sigui el moment necessari, els faciliti la feina de memoritzar altres dades com poden ser les taules de multiplicar, o les conjugacions verbals. En matèria musical, està demostrat que el treball de la memòria sonora des de ben petits (al igual com el del ritme que aquest joc NO treballa) ajuda molt als nens a poder tenir un desenvolupament musical molt més fructífer i senzill, per tant, la repetició de sons escoltats, els ajudarà quan siguin una mica més grans, a poder fer dictats musicals, i a fer més fàcil la tasca d’analitzar peces musicals. 

Així doncs, creiem molt útil aquest joc, i el recomanem a tots aquells que el vulgueu provar.

Nosaltres amb la nostra webquest, vam intentar relacionar la música amb el ritme i l’expressió corporal. Molts estudis demostren que un domini rítmic, és una base indispensable per acabar dominant un instrument qualsevol. Què millor que per treballar el ritme que ballant? Qui balla desenvolupa un gran sentit del ritme, i ballar és quelcom molt motivant pels alumnes. Cert que certs alumnes masculins podrien sentir ferit el seu orgull de mascle si se’ls obliga a ballar.

Aquest gran error que prové d’una herència cultural encara avui dia masclista, creiem que el podríem sobrepassar si agafem uns balls on els homes que ballen siguin vistos pel públic com a personatges masculins i virils. D’aquesta manera trenquem la barrera cultural que el ball és només per les noies, i aconseguim que els nois també s’hi involucrin. Per aquest motiu nosaltres vam triar la pel·lícula de Grease, per tal que nens i nenes interactuessin mitjançant el ball. Sabem que a l’edat de 3r a 6è de primària, la divisió de sexes és molt gran, per tant, és bàsic i fonamental, treballar per la seva unió.

Per tant, la nostra webquest, estaria enfocada per aquest motiu, i pel motiu rítmic a nivell musical.  També treballaríem el tema del disseny i per tant l’emocional. Escollir quins passos de ball faran i dissenyar-los lliurement, els ajuden a obligar-los a escollir, i per tant, els donen més autonomia, i llibertat per poder decidir què els hi agrada i què no.  

 http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=30158&id_pagina=1

La sessió d’avui ha servit per a veure les presentacions de més companyes i companys de la classe, per tant, hem vist molts enfocaments diferents per parlar de molts temes diferents. S’ha vist molt clar la gent de la classe que havia realitzat aquest projecte creient-se que l’havia de presentar a nenes i nens per tal que ells el realitzessin. Han sortit activitats molt maques, i sincerament, intentaré dur-ne moltes a terme quan tingui la possibilitat laboral per fer-ho.

De moment, puc dir que la webquest ha estat un dels projectes que més m’ha agradat fer d’aquesta assignatura, ho he trobat una eina sublim. M’he imaginat a jo de petit, i m’he vist emocionat obrint l’ordinador per tal de realitzar aquestes activitats online.

Reincideixo amb la possibilitat, cara a l’any que ve, que els nous alumnes, tinguin la possibilitat de poder realitzar la webquest íntegrament en català.

Ara que ja sé com funciona l’essència de les webquest, a nivell personal, intentaré formar-me una mica més, per tal de poder dur a terme accions que no hem pogut fer en aquesta webquest potser per una mica falta de temps. Per exemple, crec que seria molt maco que els nens i les nenes, quan amb el ratolí passessin per sobre un icona, poguessin escoltar músiques relacionades amb la webquest. Sé que això no pot ser complicat d’aconseguir, però no sé com es fa, així que intentaré investigar-ho per la meva banda.

La nostra webquest està explicada a l’activitat 3    

Avui tres grups ja han presentat les seves webquests. Malgrat això, encara hem tingut temps per acabar les dels grups que encara no ho havíem finalitzat. La nostra ja comença a tenir cara i ulls, ha evolucionat molt la idea des que la vam començar a dissenyar. La veritat és que estic content amb el resultat que estem obtenint. Hi ha una cosa que n’estic particularment orgullós; i és el fet d’haver pogut relacionar d’una manera tan natural la dansa i la música. L’expressió corporal lliure, és la que després fomenta l’amor per la música, i a l’inrevés.

Com ja he comentat, hi ha tres grups que avui ja han fet la seva exposició. Han sortit coses molt maques. Projectes que poden conscienciar als nens i nenes per evitar problemes en el futur de la seva adolescència. Estic parlant de la webquest que parlava de l’anorèxia. Realment un tema complicat que ben tractat des de ben petits pot influir per tal d’intentar-lo eliminar quan s’arriba a l’edat crítica de fàcil caiguda.

A més a més de tot això, he vist amb claredat tot allò que una webquest pot oferir-nos als futurs professors com a recurs didàctic, així com totes les possibilitats que obra als alumnes cara a l’aprenentatge.  Realment, una eina tecnològica que pot propiciar un apropament de les noves tecnologies a l’escola, i també la motivació precisament per aquest motiu, de molts alumnes que si no fos per això, no la tindrien.