La classe d’avui ha estat una sessió conferència conduïda per Xavier Kirchner, director del sector de prospectiva de la multinacional Telefonica d’Espanya.
A pesar de la poca ètica i moral que pot tenir preveure com anirà el món i en funció d’això dissenyar elements comercials per tal de captar més públic i continuar dissimulant el monopoli que té l’empresa per la que treballa aquest home, crec que com a feina, té mèrit fer-ho, ja que és una feina molt arrisacada.
Difereixo totalment amb la comparació que ha fet al moment de compara el que ell fa amb el que ha de fer un professor, simplement per la finalitat en que ho fa cada sector. I comparar el sector de l’educació amb el sector privat i de sobreproducció ho trobo una total i enorme aberració.
Dit això, hi ha elements que ha dit que m’han semblat força apropiats. Primer de tot el tema que la previsió l’hem de tenir tothom, crec que en certs moments històrics ha de ser així. Un mestre o una mestra ha de preveure quina serà la reacció dels seus alumnes davant d’una activitat proposada, ja que en funció de les possibles reaccions, es poden dissenyar possibles alternatives o altres enfocaments per tal de fer-la més atractiva cara als nens i nenes.
A més a més, en Xavier ha dit una cosa que vaig posar jo en un comentari d’una sessió ara fa prop d’un mes que m’ha captat l’atenció. Un bon professional, independentment del sector en el qual treballi, ha de conèixer a la perfecció els elements que possibilitin la major facilitat de la seva feina, així com aquelles que la facin més àgil, i més entenedora. En el cas d’un professor o professora, tenir coneixement de tots els elements de multimèdia que ens poden fer unes activitats més atractives i més interessants, és quelcom clau per captar l’atenció dels alumnes, i per tant, fomentar el seu interès i en conseqüència el seu rendiment i aprenentatge escolar.
Però per fer això, també hem de ser crítics. Hem de saber quines són les noves tecnologies que són positives, i quines resulten contraproduents per als nostres alumnes, i el més important de tots, hem de crear-los un esperit crític i constructiu, que els faci a ells capaços de distingir el que és més bo per ells i pel seu entorn social. Tot el que vulguem saber està a internet. Però no tot és cert, no tot hauria de ser permès de penjar, però al no ser així, ha de ser el poble que accedeix a internet el que catalogui i classifiqui la seva informació, i sigui capaç de saber si la informació que està llegint és correcta o no, ha de comparar, ha de filtrar…
Una xerrada la d’en Xavier, amb factors positius i d’altres negatius, però si més no, crec que ens ha fet pensar molt a tots, i això, companyes i companys, ja és quelcom que no pot fer tothom.
