Avui a classe hem visionat un power point que ens explicava què eren les webquest. Les he trobat força interessants. Hem tingut una petita discussió a nivell personal amb una noia de la classe que no estava d’acord amb la utilitat positiva que se li podia treure a una webquest. Crec que bàsicament és una eina que tindrem, que ens pot ser de molta ajuda si la sabem emprar. Si aquesta noia no vol utilitzar-la, no té la necessitat de fer-ho. Jo, contràriament, considero que com més habilitats dominem de cara a la nostra futura professió, sempre seran possibles recursos a utilitzar en un moment determinat. A més a més, les webquest fan interactuar els nens i nenes amb l’ordinador, per tant es treballa amb la interdisciplinarietat, i amb la motivació que els hi comporta als infants tenir una autonomia de treball davant d’un ordinador connectat a internet. La responsabilitat que recau sobre ells, és tan important com per poder creure que comencen a ser persones adultes, i per tant, això els motiva molt més amb l’assignatura.
Fins al moment, havíem parlat de les noves tecnologies aplicades a l’educació de manera general, sense centrar-nos en eines específiques per tal d’adaptar-ho. Amb la webquest això ha canviat. Trobo que és una eina molt interessant, a l’abast de tots nosaltres, que ens pot ajudar a fer allò que totes les altres assignatures diuen que és tan important: motivar.
Jo sempre que estic en una classe de la universitat, i m’expliquen recursos i eines per fer les classes, m’intento imaginar a mi mateix dintre de l’aula rebent aquestes eines, així veient fins a quin grau d’acceptació tindrien els estudiants. En el cas de la webquest, si a mi m’haguessin dit de fer una activitat coordinada per internet, amb bastanta autonomia de treball, m’hagués sentit útil i independent, i la motivació hagués estat molt gran per mi, i hagués pogut fer aquella activitat que se’m proposava aprenent tot allò que el professor o professora volia que aprengués. Realment ho veig com una eina interessantíssima.
