Sessió de xerrades dels companys. Se n’han fet de realment molt interessants. M’ha agradat molt el caire que ha pres la que han fet el Marcos i la Mònica. Realment la idea de tenir tanta interacció amb els pares i mares dels alumnes, és una posició arriscada, però que demostra molta seguretat d’ells mateixos. A més a més, han donat molta confiança als que representava que érem els pares.
Han parlat del nostre comportament com a pares davant de la “necessitat” que tenen els nanos a mirar la televisió un munt d’hores cada dia. Aquest grup ha exposat que s’ha d’evitar que la televisió es transformi amb la cangur dels pares, és a dir, que els nens i nenes no s’han de passar massa hores davant la televisió. Ens han dit que hi ha programes televisius que són molt bons per tal que els vegi la canalla. A més a més, inclús és bo , segons la Mònica i el Marcos, veure els programes de tele-escombraries, pel simple fet de iniciar-lo amb la criticitat del programa, i que de cara en un futur, ell pugui ser el crític i capaç de rebutjar aquell programa per decisions fonamentades i reflexionades.
També m’ha agradat força la xerrada de la Cherry, Magda i Queralt. La proposta d’integració de la biblioteca en el context escolar ha estat francament interessant, a més a més, com elles han procurat revaloritzar l’aula de biblioteca dintre de l’escola fent activitats per tal de recuperar aquell valor que va perdre fa molts anys, precisament amb el naixement d’internet a cases i a escoles.
La setmana que ve, que ja és la última, ens tocarà exposar a nosaltres. Hem pres nota de tot el que ens ha agradat d’aquests tres grups, i ho intentarem arreglar per tal de poder-ho adaptar a la nostra xerrada, en funció de la nostra temàtica.
