Avui tres grups ja han presentat les seves webquests. Malgrat això, encara hem tingut temps per acabar les dels grups que encara no ho havíem finalitzat. La nostra ja comença a tenir cara i ulls, ha evolucionat molt la idea des que la vam començar a dissenyar. La veritat és que estic content amb el resultat que estem obtenint. Hi ha una cosa que n’estic particularment orgullós; i és el fet d’haver pogut relacionar d’una manera tan natural la dansa i la música. L’expressió corporal lliure, és la que després fomenta l’amor per la música, i a l’inrevés.
Com ja he comentat, hi ha tres grups que avui ja han fet la seva exposició. Han sortit coses molt maques. Projectes que poden conscienciar als nens i nenes per evitar problemes en el futur de la seva adolescència. Estic parlant de la webquest que parlava de l’anorèxia. Realment un tema complicat que ben tractat des de ben petits pot influir per tal d’intentar-lo eliminar quan s’arriba a l’edat crítica de fàcil caiguda.
A més a més de tot això, he vist amb claredat tot allò que una webquest pot oferir-nos als futurs professors com a recurs didàctic, així com totes les possibilitats que obra als alumnes cara a l’aprenentatge. Realment, una eina tecnològica que pot propiciar un apropament de les noves tecnologies a l’escola, i també la motivació precisament per aquest motiu, de molts alumnes que si no fos per això, no la tindrien.
