Hem decidit fer una exposició deductiva. Partir de l’intent del zero absolut. Extreure totes les idees que possiblement poden tenir els pares i reconstruir-les de nou. Ho hem fet girar tot al voltant d’una pregunta: Què pesa més? La necessitat artificialment creada per tenir un mòbil? O potser el sentiment de resistència consumista que encara tenen alguns pares?
Realment la qüestió és aquesta. És important a veure i a intentar entendre la posició contrària als teus plantejaments per tal de poder sempre estar en constant evolució i així poder canviar els teus punts de vista siguin quins siguin, perquè l’ésser humà, hauria d’estar en constant evolució, i tancar-se en una opinió sense intentar entendre la contrària és l’obstacle més gran que pot tenir un home o una dona durant el transcurs de tota la seva existència.
És cert que un nen o nena de primària, depenent dels horaris que puguin tenir els seus pares o tutors, quan arriba el moment de sortir de l’escola, l’alumne, si tingués un mòbil, amb una trucada sabria si els seus pares poden venir, o avui ha de marxar amb autobús. El ritme estressant de vida que porten molts pares avui dia, provoca aquesta inseguretat de no saber si podràs anar a buscar el teu fill a l’escola, o no. Paral·lelament, un mòbil entre la canalla també pot tenir la utilitat fonamental de poder marcar números d’emergència amb facilitat en cas que hi hagués algun accident a la llar o al trajecte de tornada o anada a casa.
Tot i això, està demostrat que els nens amb mòbil no l’empren amb aquestes finalitats, sinó que l’utilitzen per mantenir un contacte amb els seus amics de classe, i altres companys fora de l’escola. A més a més, les trucades són el menys freqüent comparat amb els missatges de text. Tan és així que un nen de 12 o menys anys, pot gastar més de 20 euros al mes en un sol telèfon.
Si parlem de problemes ja demostrables i plenament reconeguts, els nens en procés de desenvolupament, són molt més susceptibles a captar les ones nocives del mòbil i posteriorment crear un tumor al cap amb més facilitat.
El mòbil és una entrada incontrolada de propaganda que et ve de tot arreu, inclús fomentant els jocs a casinos per internet… Els nostres fills tenen accés a tota aquesta propaganda i invitació a fomentar el consum, per aquesta motiu el mòbil és una màquina de fer propaganda als nostres crios, sense que nosaltres ho puguem evitar. Això és el que crea després tantes diferències entre persones.
A més a més, la possessió d’un estri d’aquestes magnituds fomenta la competitivitat a classe per a veure qui té el millor mòbil. Això es distància moltíssim del col·lectivisme que vol aconseguir l’escola, ja que l’egoisme i la possessió estan fomentats en el moment que lluitem per saber qui és el més fort de la nostra selva, la selva capitalista.
Un cop coneixent informacions “objectives”els pros i els contres de la decisió, creiem que ja estem prou capacitats per dir que NO! Que la nostra escola, ha d’estar alliberada de mòbils.
Penjo també l’autoavaluació
