Així, nosaltres, un cop llegit i analitzat l’article, crèiem que l’autor pretén separar en 3 generacions l’evolució de la formació de l’ésser humà:
La primera generació, representaria la dels nostres besavis, formats i informats mitjançant uns coneixements limitats i subjectius. Molts no tenien accés a l’escola, per tant se centraven en un llenguatge ja tecnificat des de ben petits, i només enfocat a la seva futura professió, sovint imposada pels pares. Això provocava una societat poc formada en un àmbit general.
La segona generació, representen els nostres avis i pares, que ja tenien accés a mitjans de comunicació, com podien ser els diaris, la radio i ja la televisió. En aquest moment es comença a rebre informació no filtrada dels mitjans, sent els professors les persones més importants en l’educació, ja que tenia més informació que en un passat, i disposava de més mitjans per aconseguir-la, i també disposava d’una major formació per fer-ho.
La tercera generació, representaria que som nosaltres i seran també els nostres fills. Tenim una allau de sobreinformació, on l’alumne rep de forma conscient o inconscient una informació que el professar s’ha d’encarregar de contextualitzar i filtrar a través de coneixements previs, diàleg comú i debat.
Aquestes dues eines s’encarreguen de la formació de l’alumne, la qual s’ha de rebre i assimilar de forma regular per tal de tenir una bona retenció i comprensió.
