Cinquena Activitat “Xerrada infants i mòbils”

Hem decidit fer una exposició deductiva. Partir de l’intent del zero absolut. Extreure totes les idees que possiblement poden tenir els pares i reconstruir-les de nou. Ho hem fet girar tot al voltant d’una pregunta: Què pesa més? La necessitat artificialment creada per tenir un mòbil? O potser el sentiment de resistència consumista que encara tenen alguns pares?

Realment la qüestió és aquesta. És important a veure i a intentar entendre la posició contrària als teus plantejaments per tal de poder sempre estar en constant evolució i així poder canviar els teus punts de vista siguin quins siguin, perquè l’ésser humà, hauria d’estar en constant evolució, i tancar-se en una opinió sense intentar entendre la contrària és l’obstacle més gran que pot tenir un home o una dona durant el transcurs de tota la seva existència.

És cert que un nen o nena de primària, depenent dels horaris que puguin tenir els seus pares o tutors, quan arriba el moment de sortir de l’escola, l’alumne, si tingués un mòbil, amb una trucada sabria si els seus pares poden venir, o avui ha de marxar amb autobús. El ritme estressant de vida que porten molts pares avui dia, provoca aquesta inseguretat de no saber si podràs anar a buscar el teu fill a l’escola, o no. Paral·lelament, un mòbil entre la canalla també pot tenir la utilitat fonamental de poder marcar números d’emergència amb facilitat en cas que hi hagués algun accident a la llar o al trajecte de tornada o anada a casa.

Tot i això, està demostrat que els nens amb mòbil no l’empren amb aquestes finalitats, sinó que l’utilitzen per mantenir un contacte amb els seus amics de classe, i altres companys fora de l’escola. A més a més, les trucades són el menys freqüent comparat amb els missatges de text. Tan és així que un nen de 12 o menys anys, pot gastar més de 20 euros al mes en un sol telèfon.

Si parlem de problemes ja demostrables i plenament reconeguts, els nens en procés de desenvolupament, són molt més susceptibles a captar les ones nocives del mòbil i posteriorment crear un tumor al cap amb més facilitat.

El mòbil és una entrada incontrolada de propaganda que et ve de tot arreu, inclús fomentant els jocs a casinos per internet… Els nostres fills tenen accés a tota aquesta propaganda i invitació a fomentar el consum, per aquesta motiu el mòbil és una màquina de fer propaganda als nostres crios, sense que nosaltres ho puguem evitar. Això és el que crea després tantes diferències entre persones.

A més a més, la possessió d’un estri d’aquestes magnituds fomenta la competitivitat a classe per a veure qui té el millor mòbil. Això es distància moltíssim del col·lectivisme que vol aconseguir l’escola, ja que l’egoisme i la possessió estan fomentats en el moment que lluitem per saber qui és el més fort de la nostra selva, la selva capitalista.

Un cop coneixent informacions “objectives”els pros i els contres de la decisió, creiem que ja estem prou capacitats per dir que NO! Que la nostra escola, ha d’estar alliberada de mòbils.

Penjo també l’autoavaluació

autoavaluacio.doc

Publicado en  on Enero 19, 2008 at 4:31 am Comentarios (1)

Quarta Activitat “Anàlisi web”

analisi-web23.doc

Aquesta és la web que hem analitzat

http://www.xtec.cat/iesalzina/departaments/mates/index.htm

Està centrada en secundària, però malgrat això, l’hem trobat molt interessant per analitzar els seus continguts positius i negatius, és a dir, les seves mancances.

És cert que un tema que no t’interessi massa, quan et connectes a internet, i el fas d’una maner més interactiva, pot provocar-te un plus de motivació que et pot crear un apreci cap al tema en concret. Creiem que aquesta pàgina pot recrear aquesta situació. Un tema com les matemàtiques, quan es fa més interactiu, i es relaciona l’escola amb la família amb activitats relacionades amb aquesta matèria, així com concursos que impliquin als nens i nenes al dia a dia de les matemàtiques a l’escola, pot portar molt bons resultats en assimilar l’assignatura.

Realment, estem acostumats a fer de les matemàtiques quelcom blindat amb poques possibles fugides de temari. La considerem una assignatura plenament representativa de l’ensenyament tancat. Amb aquesta web, podem observar que no té perquè ser així. És cert que el canvi que proposa és tímid, però ja tracta l’assignatura de tu a tu, i això, per tal de desmitificar aquesta assignatura és importantíssim, i necessari. Ja és hora de fer sortir les matemàtiques de l’armari!

Visca les matemàtiques, lliures per a tothom!

Publicado en  on Diciembre 11, 2007 at 10:05 am Dejar un comentario

Tercera Activitat “Webquest”

Nosaltres amb la nostra webquest, vam intentar relacionar la música amb el ritme i l’expressió corporal. Molts estudis demostren que un domini rítmic, és una base indispensable per acabar dominant un instrument qualsevol. Què millor que per treballar el ritme que ballant? Qui balla desenvolupa un gran sentit del ritme, i ballar és quelcom molt motivant pels alumnes. Cert que certs alumnes masculins podrien sentir ferit el seu orgull de mascle si se’ls obliga a ballar.

Aquest gran error que prové d’una herència cultural encara avui dia masclista, creiem que el podríem sobrepassar si agafem uns balls on els homes que ballen siguin vistos pel públic com a personatges masculins i virils. D’aquesta manera trenquem la barrera cultural que el ball és només per les noies, i aconseguim que els nois també s’hi involucrin. Per aquest motiu nosaltres vam triar la pel·lícula de Grease, per tal que nens i nenes interactuessin mitjançant el ball. Sabem que a l’edat de 3r a 6è de primària, la divisió de sexes és molt gran, per tant, és bàsic i fonamental, treballar per la seva unió.

Per tant, la nostra webquest, estaria enfocada per aquest motiu, i pel motiu rítmic a nivell musical.  També treballaríem el tema del disseny i per tant l’emocional. Escollir quins passos de ball faran i dissenyar-los lliurement, els ajuden a obligar-los a escollir, i per tant, els donen més autonomia, i llibertat per poder decidir què els hi agrada i què no.  

 http://phpwebquest.org/wq25/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=30158&id_pagina=1

Publicado en  on Diciembre 8, 2007 at 2:15 am Dejar un comentario

Segona Activitat “5 Fars”

Presentació Power Point de “L’illa dels 5 fars”

L’illa dels 5 Fars

Un aspecte que ens va colpir del llibre dels 5 fars, va ser la relació que feia l’autor en l’explicació de la comunicació amb la narració d’històries. És cert que mitjançant una història es facilita molt l’activitat de transmissió d’aquesta informació. Precisament per aquest motiu, vam decidir fer un Power Point que tingués aquesta essència. Mitjançant un fil narratiu, on apareixen elements fantàstics com fades, mags i princeses, fem un trajecte pels 5 conceptes bàsics i fonamentals de la comunicació.

Els companys de la classe van fer una explicació molt encertada del que era la síntesi del que ens vol explicar el llibre, nosaltres, llegit el llibre, vam intentar extrapolar l’essència i vam posar en pràctica el que ens pretenia dir l’autor.

El llibre dels 5 fars, ens parla d’una única meta per aconseguir la comunicació absoluta amb la total concepció de totes les idees que vulguem transmetre. Per tant, segons el llibre, els 5 punts essencials que hem de seguir són els següents:

1.- Quan ens comuniquem, hem de donar un únic, contundent, i clar missatge per tal que l’oient pugui retenir i assimilar tota la informació que nosaltres li volem donar. “Parla només si el que tens a dir és millor que el silenci”

2.- El missatge que hem de donar ha de ser molt clarificador per tal que destaqui per sobre de tots els missatges i informacions que ha rebut l’oient

3.- Hem d’emprar un llenguatge adaptat a cada tipologia d’oient. No hem d’utilitzar un vocabulari fora de l’abast dels que t’estan escoltant. “No fabriquis boira, si ho fas, el teu missatge estarà emboirat.

4.- Hem d’anar modificant el llenguatge per tal de fer-lo més clarificador. Ens hem d’adaptar a la cara que fa l’oient a mesura que vas parlant. La interacció amb les reaccions dels oients amb la posterior rectificació per part teva (si és necessària) farà que el missatge estigui totalment personalitzat i adaptat als oients que tens.

5.- No hem d’intentar arrossegar l’oient cap al nostre punt de vista, sinó que hem de fer un missatge que ens permeti apropar-nos a ell sense que senti ferida la seva llibertat. “Comunicar no és arrossegar ni empènyer, comunicar és convidar.

  

Publicado en  on Octubre 15, 2007 at 9:22 am Dejar un comentario

Primera Activitat “Trasparència”

Així, nosaltres, un cop llegit i analitzat l’article, crèiem que l’autor pretén separar en 3 generacions l’evolució de la formació de l’ésser humà:

La primera generació, representaria la dels nostres besavis, formats i informats mitjançant uns coneixements limitats i subjectius. Molts no tenien accés a l’escola, per tant se centraven en un llenguatge ja tecnificat des de ben petits, i només enfocat a la seva futura professió, sovint imposada pels pares. Això provocava una societat poc formada en un àmbit general.

La segona generació, representen els nostres avis i pares, que ja tenien accés a mitjans de comunicació, com podien ser els diaris, la radio i ja la televisió. En aquest moment es comença a rebre informació no filtrada dels mitjans, sent els professors les persones més importants en l’educació, ja que tenia més informació que en un passat, i disposava de més mitjans per aconseguir-la, i també disposava d’una major formació per fer-ho.

La tercera generació, representaria que som nosaltres i seran també els nostres fills. Tenim una allau de sobreinformació, on l’alumne rep de forma conscient o inconscient una informació que el professar s’ha d’encarregar de contextualitzar i filtrar a través de coneixements previs, diàleg comú i debat.

Aquestes dues eines s’encarreguen de la formació de l’alumne, la qual s’ha de rebre i assimilar de forma regular per tal de tenir una bona retenció i comprensió.      

Publicado en  on Octubre 14, 2007 at 12:01 am Dejar un comentario