Això ja s’ha acabat…
Bé companyes i companys, el blog ha arribat al seu final almenys a nivell temporal. La veritat és que he de dir que m’ha portat força feina. Li he hagut de dedicar força hores, i crec que és una activitat força productiva a nivell d’assoliment de continguts de l’assignatura.
Tot i això crec que és massa les entrades que s’han hagut de fer. Considero més important per exemple haver fet més webquest. Com ja he anat comentant al llarg de tot aquest blog, ho trobo un recurs didàctic molt amè i motivant per totes les nenes i els nens. En canvi, el blog, per emprar-lo amb criatures de primària ho veig menys factible. Per tant, considero més important potser fer tres o quatre webquests més, i en canvi, evitar uns quants comentaris al blog. Estaria bé només comentar les activitats que hem anat fent, i els factors que més ens han interessat dels nostres companys i companyes i per què.
He de reconèixer que he après força coses, i em dono per molt satisfet amb aquesta assignatura. Ara li estava fent un cop d’ull, i n’estic mitjanament satisfet. Però com que a la vida no tot són flors i violes, volia donar el meu punt de vista per tal que es pogués veure l’assignatura des dels dos punts de vista. El del professor i el de l’alumne.
M’ho he passat bé, he rigut, he treballat, m’ha costat anar al dia, i hi ha dies que m’ha fet mandra actualitzar el blog. Però m’ho he passat bé, he tingut la sensació d’haver utilitzat l’assignatura per aprendre coses. M’he format amb aquesta matèria.
La veritat és que he estat mirant els blogs de les meves companyes i companys, i s’ha vist que la gent ha acabat dominant el tema. De fet, a la utilització dels blogs ja n’hem tret profit. Hem dissenyat el blog de la classe de Primer de Magisteri Musical, i allà hi anem penjant totes les notícies que passen a classe, així com tots els concerts que anem fent els membres de l’aula. Una aplicació tan immediata de quelcom après a classe, pot donar per satisfet a qualsevol professora. Així que Anna, felicitar-te per la feina que has fet, has aconseguit que el bar estigui despoblat durant les hores de les teves classes, i això és una gran proesa.
Però com que no voldria que quedés una imatge centralista a nivell de blog dels continguts d’aquesta assignatura, he de dir que m’he fet una imatge general de com està el tema de les TIC a les escoles d’avui dia, de les mancances que hi ha encara per arribar a una situació de normalitat, i sé que això és un camí que hem de traçar nosaltres. Un camí que condueixi a les tecnologies plenament integrades a l’aula. Així com també descobrir nous recursos i noves eines informàtiques per tal de fer de l’aprenentatge una activitat que els nens i nenes realitzin amb un somriure a la boca. Perquè al cap i a la fi, ser feliç és el més important durant el transcurs de tota la nostra vida, i si no ho aprenem a ser des de petits, de grans ens constarà canviar la mentalitat.
Bé, una abraçada a tots, i que passeu un bon mes de vacances!
Salut!
Ferran Caba
