Aquest blog ha estat creat per Ferran Caba i Roset, del grup de Magisteri Musical M5.
És l’hora dels adéus (temporals)
Això ja s’ha acabat…
Bé companyes i companys, el blog ha arribat al seu final almenys a nivell temporal. La veritat és que he de dir que m’ha portat força feina. Li he hagut de dedicar força hores, i crec que és una activitat força productiva a nivell d’assoliment de continguts de l’assignatura.
Tot i això crec que és massa les entrades que s’han hagut de fer. Considero més important per exemple haver fet més webquest. Com ja he anat comentant al llarg de tot aquest blog, ho trobo un recurs didàctic molt amè i motivant per totes les nenes i els nens. En canvi, el blog, per emprar-lo amb criatures de primària ho veig menys factible. Per tant, considero més important potser fer tres o quatre webquests més, i en canvi, evitar uns quants comentaris al blog. Estaria bé només comentar les activitats que hem anat fent, i els factors que més ens han interessat dels nostres companys i companyes i per què.
He de reconèixer que he après força coses, i em dono per molt satisfet amb aquesta assignatura. Ara li estava fent un cop d’ull, i n’estic mitjanament satisfet. Però com que a la vida no tot són flors i violes, volia donar el meu punt de vista per tal que es pogués veure l’assignatura des dels dos punts de vista. El del professor i el de l’alumne.
M’ho he passat bé, he rigut, he treballat, m’ha costat anar al dia, i hi ha dies que m’ha fet mandra actualitzar el blog. Però m’ho he passat bé, he tingut la sensació d’haver utilitzat l’assignatura per aprendre coses. M’he format amb aquesta matèria.
La veritat és que he estat mirant els blogs de les meves companyes i companys, i s’ha vist que la gent ha acabat dominant el tema. De fet, a la utilització dels blogs ja n’hem tret profit. Hem dissenyat el blog de la classe de Primer de Magisteri Musical, i allà hi anem penjant totes les notícies que passen a classe, així com tots els concerts que anem fent els membres de l’aula. Una aplicació tan immediata de quelcom après a classe, pot donar per satisfet a qualsevol professora. Així que Anna, felicitar-te per la feina que has fet, has aconseguit que el bar estigui despoblat durant les hores de les teves classes, i això és una gran proesa.
Però com que no voldria que quedés una imatge centralista a nivell de blog dels continguts d’aquesta assignatura, he de dir que m’he fet una imatge general de com està el tema de les TIC a les escoles d’avui dia, de les mancances que hi ha encara per arribar a una situació de normalitat, i sé que això és un camí que hem de traçar nosaltres. Un camí que condueixi a les tecnologies plenament integrades a l’aula. Així com també descobrir nous recursos i noves eines informàtiques per tal de fer de l’aprenentatge una activitat que els nens i nenes realitzin amb un somriure a la boca. Perquè al cap i a la fi, ser feliç és el més important durant el transcurs de tota la nostra vida, i si no ho aprenem a ser des de petits, de grans ens constarà canviar la mentalitat.
Bé, una abraçada a tots, i que passeu un bon mes de vacances!
Salut!
Ferran Caba
Cinquena Activitat “Xerrada infants i mòbils”
Hem decidit fer una exposició deductiva. Partir de l’intent del zero absolut. Extreure totes les idees que possiblement poden tenir els pares i reconstruir-les de nou. Ho hem fet girar tot al voltant d’una pregunta: Què pesa més? La necessitat artificialment creada per tenir un mòbil? O potser el sentiment de resistència consumista que encara tenen alguns pares?
Realment la qüestió és aquesta. És important a veure i a intentar entendre la posició contrària als teus plantejaments per tal de poder sempre estar en constant evolució i així poder canviar els teus punts de vista siguin quins siguin, perquè l’ésser humà, hauria d’estar en constant evolució, i tancar-se en una opinió sense intentar entendre la contrària és l’obstacle més gran que pot tenir un home o una dona durant el transcurs de tota la seva existència.
És cert que un nen o nena de primària, depenent dels horaris que puguin tenir els seus pares o tutors, quan arriba el moment de sortir de l’escola, l’alumne, si tingués un mòbil, amb una trucada sabria si els seus pares poden venir, o avui ha de marxar amb autobús. El ritme estressant de vida que porten molts pares avui dia, provoca aquesta inseguretat de no saber si podràs anar a buscar el teu fill a l’escola, o no. Paral·lelament, un mòbil entre la canalla també pot tenir la utilitat fonamental de poder marcar números d’emergència amb facilitat en cas que hi hagués algun accident a la llar o al trajecte de tornada o anada a casa.
Tot i això, està demostrat que els nens amb mòbil no l’empren amb aquestes finalitats, sinó que l’utilitzen per mantenir un contacte amb els seus amics de classe, i altres companys fora de l’escola. A més a més, les trucades són el menys freqüent comparat amb els missatges de text. Tan és així que un nen de 12 o menys anys, pot gastar més de 20 euros al mes en un sol telèfon.
Si parlem de problemes ja demostrables i plenament reconeguts, els nens en procés de desenvolupament, són molt més susceptibles a captar les ones nocives del mòbil i posteriorment crear un tumor al cap amb més facilitat.
El mòbil és una entrada incontrolada de propaganda que et ve de tot arreu, inclús fomentant els jocs a casinos per internet… Els nostres fills tenen accés a tota aquesta propaganda i invitació a fomentar el consum, per aquesta motiu el mòbil és una màquina de fer propaganda als nostres crios, sense que nosaltres ho puguem evitar. Això és el que crea després tantes diferències entre persones.
A més a més, la possessió d’un estri d’aquestes magnituds fomenta la competitivitat a classe per a veure qui té el millor mòbil. Això es distància moltíssim del col·lectivisme que vol aconseguir l’escola, ja que l’egoisme i la possessió estan fomentats en el moment que lluitem per saber qui és el més fort de la nostra selva, la selva capitalista.
Un cop coneixent informacions “objectives”els pros i els contres de la decisió, creiem que ja estem prou capacitats per dir que NO! Que la nostra escola, ha d’estar alliberada de mòbils.
Penjo també l’autoavaluació
Catorzena sessió
Sessió de xerrades dels companys. Se n’han fet de realment molt interessants. M’ha agradat molt el caire que ha pres la que han fet el Marcos i la Mònica. Realment la idea de tenir tanta interacció amb els pares i mares dels alumnes, és una posició arriscada, però que demostra molta seguretat d’ells mateixos. A més a més, han donat molta confiança als que representava que érem els pares.
Han parlat del nostre comportament com a pares davant de la “necessitat” que tenen els nanos a mirar la televisió un munt d’hores cada dia. Aquest grup ha exposat que s’ha d’evitar que la televisió es transformi amb la cangur dels pares, és a dir, que els nens i nenes no s’han de passar massa hores davant la televisió. Ens han dit que hi ha programes televisius que són molt bons per tal que els vegi la canalla. A més a més, inclús és bo , segons la Mònica i el Marcos, veure els programes de tele-escombraries, pel simple fet de iniciar-lo amb la criticitat del programa, i que de cara en un futur, ell pugui ser el crític i capaç de rebutjar aquell programa per decisions fonamentades i reflexionades.
També m’ha agradat força la xerrada de la Cherry, Magda i Queralt. La proposta d’integració de la biblioteca en el context escolar ha estat francament interessant, a més a més, com elles han procurat revaloritzar l’aula de biblioteca dintre de l’escola fent activitats per tal de recuperar aquell valor que va perdre fa molts anys, precisament amb el naixement d’internet a cases i a escoles.
La setmana que ve, que ja és la última, ens tocarà exposar a nosaltres. Hem pres nota de tot el que ens ha agradat d’aquests tres grups, i ho intentarem arreglar per tal de poder-ho adaptar a la nostra xerrada, en funció de la nostra temàtica.
tretzena i catorzena sessió
Hem triat el tema per fer l’última activitat del curs de Noves Tecnologies. Hem triat el tema d’infants i mòbils. Estem parlant com enfocarem el tema, i la veritat és que han sortit possibilitats molt interessants per l’exposició.
Hi ha uns quants articles proposats que ens hem llegit per tal de tenir més formació i veure diferents punts de vista segons les opinions que hi ha. Paral·lelament hem mirat estudis diversos que parlin d’aquest tema, així com conseqüències a nivell de malalties, que els nens i nenes des de tan petits poden desenvolupar per l’excessiu ús del telèfon mòbil.
La Laia i jo hem coincidit en que és importantíssim a l’hora de l’exposició d’adequar-nos al nostre entorn. Hem de ser nosaltres mateixos, però sense oblidar que davant tenim els pares dels nostres alumnes. Gent que està dipositant en tu molta responsabilitat. Per tant, el discurs expositiu que haurem de seguir a l’exposició oral, haurà de ser clar, escalonat, i haurà de ser els 5 principis tractats al llibre dels 5 fars. Que realment va donar uns fonaments molt interessants a l’hora de fer exposicions orals.
