Desena sessió

Avui tres grups ja han presentat les seves webquests. Malgrat això, encara hem tingut temps per acabar les dels grups que encara no ho havíem finalitzat. La nostra ja comença a tenir cara i ulls, ha evolucionat molt la idea des que la vam començar a dissenyar. La veritat és que estic content amb el resultat que estem obtenint. Hi ha una cosa que n’estic particularment orgullós; i és el fet d’haver pogut relacionar d’una manera tan natural la dansa i la música. L’expressió corporal lliure, és la que després fomenta l’amor per la música, i a l’inrevés.

Com ja he comentat, hi ha tres grups que avui ja han fet la seva exposició. Han sortit coses molt maques. Projectes que poden conscienciar als nens i nenes per evitar problemes en el futur de la seva adolescència. Estic parlant de la webquest que parlava de l’anorèxia. Realment un tema complicat que ben tractat des de ben petits pot influir per tal d’intentar-lo eliminar quan s’arriba a l’edat crítica de fàcil caiguda.

A més a més de tot això, he vist amb claredat tot allò que una webquest pot oferir-nos als futurs professors com a recurs didàctic, així com totes les possibilitats que obra als alumnes cara a l’aprenentatge.  Realment, una eina tecnològica que pot propiciar un apropament de les noves tecnologies a l’escola, i també la motivació precisament per aquest motiu, de molts alumnes que si no fos per això, no la tindrien.

Novena sessió

La classe d’avui ha estat una sessió conferència conduïda per Xavier  Kirchner, director del sector de prospectiva de la multinacional Telefonica d’Espanya.  

A pesar de la poca ètica i moral que pot tenir preveure com anirà el món i en funció d’això dissenyar elements comercials per tal de captar més públic i continuar dissimulant el monopoli que té l’empresa per la que treballa aquest home, crec que com a feina, té mèrit fer-ho, ja que és una feina molt arrisacada. 

Difereixo totalment amb la comparació que ha fet al moment de compara el que ell fa amb el que ha de fer un professor, simplement per la finalitat en que ho fa cada sector. I comparar el sector de l’educació amb el sector privat i de sobreproducció ho trobo una total i enorme aberració.  

Dit això, hi ha elements que ha dit que m’han semblat força apropiats. Primer de tot el tema que la previsió l’hem de tenir tothom, crec que en certs moments històrics ha de ser així. Un mestre o una mestra ha de preveure quina serà la reacció dels seus alumnes davant d’una activitat proposada, ja que en funció de les possibles reaccions, es poden dissenyar possibles alternatives o altres enfocaments per tal de fer-la més atractiva cara als nens i nenes.  

A més a més, en Xavier ha dit una cosa que vaig posar jo en un comentari d’una sessió ara fa prop d’un mes que m’ha captat l’atenció. Un bon professional, independentment del sector en el qual treballi, ha de conèixer a la perfecció els elements que possibilitin la major facilitat de la seva feina, així com aquelles que la facin més àgil, i més entenedora. En el cas d’un professor o professora, tenir coneixement de tots els elements de multimèdia que ens poden fer unes activitats més atractives i més interessants, és quelcom clau per captar l’atenció dels alumnes, i per tant, fomentar el seu interès i en conseqüència el seu rendiment i aprenentatge escolar.  

Però per fer això, també hem de ser crítics. Hem de saber quines són les noves tecnologies que són positives, i quines resulten contraproduents per als nostres alumnes, i el més important de tots, hem de crear-los un esperit crític i constructiu, que els faci a ells capaços de distingir el que és més bo per ells i pel seu entorn social. Tot el que vulguem saber està a internet. Però no tot és cert, no tot hauria de ser permès de penjar, però al no ser així, ha de ser el poble que accedeix a internet el que catalogui i classifiqui la seva informació, i sigui capaç de saber si la informació que està llegint és correcta o no, ha de comparar, ha de filtrar…  

Una xerrada la d’en Xavier, amb factors positius i d’altres negatius, però si més no, crec que ens ha fet pensar molt a tots, i això, companyes i companys, ja és quelcom que no pot fer tothom.

Vuitena sessió

La classe d’avui ens ha servit al grup per a poder dissenyar com serà la nostra webquest. Ens ha costat una mica trobar una idea la qual ens agradés als dos, però al final, després de pensar-ho i parlar-ho hem tret una idea força maca. Serà una activitat totalment supervisada per internet, amb molta autonomia d’actuació per part de l’alumne. Amb una interdisciplinarietat molt important, i per tant, amb això la nostra activitat moltes assignatures a part de la de música, podran treballar i cooperar-hi. Realment això també serà quelcom molt positiu, ja que podrem esgarrapar hores de les matèries que quedin englobades dintre la futura webquest.

Si queda tal i com hem dit, és molt possible que quan exercim de professors, ja sigui de música o d’una altra matèria, diguem a terme aquesta activitat.

Hi ha una cosa que crec que és necessària destacar. Aquest blog ha de servir per posar tots els nostres aprenentatges, però també en quines coses no hi estem d’acord, i precisament en aquesta activitat hi ha un petit factor que m’agradaria es fes una reconsideració. El monolingüisme de la plantilla de les webquest evita el ple funcionament del català sense tints. Cada apartat, malgrat estar escrit en català, té l’encapçalament en espanyol, cosa que comporta una dualitat innecessària. A més a més, si no ho tinc malentès, hi ha uns blogs que els estàndards són en català, i el funcionament és molt semblant, així com el resultat, així que jo deixo aquesta proposta aquí.

Setena sessió

Avui a classe hem visionat un power point que ens explicava què eren les webquest. Les he trobat força interessants. Hem tingut una petita discussió a nivell personal amb una noia de la classe que no estava d’acord amb la utilitat positiva que se li podia treure a una webquest. Crec que bàsicament és una eina que tindrem, que ens pot ser de molta ajuda si la sabem emprar. Si aquesta noia no vol utilitzar-la, no té la necessitat de fer-ho. Jo, contràriament, considero que com més habilitats dominem de cara a la nostra futura professió, sempre seran possibles recursos a utilitzar en un moment determinat. A més a més, les webquest fan interactuar els nens i nenes amb l’ordinador, per tant es treballa amb la interdisciplinarietat, i amb la motivació que els hi comporta als infants tenir una autonomia de treball davant d’un ordinador connectat a internet. La responsabilitat que recau sobre ells, és tan important com per poder creure que comencen a ser persones adultes, i per tant, això els motiva molt més amb l’assignatura.

Fins al moment, havíem parlat de les noves tecnologies aplicades a l’educació de manera general, sense centrar-nos en eines específiques per tal d’adaptar-ho. Amb la webquest això ha canviat. Trobo que és una eina molt interessant, a l’abast de tots nosaltres, que ens pot ajudar a fer allò que totes les altres assignatures diuen que és tan important: motivar.

Jo sempre que estic en una classe de la universitat, i m’expliquen recursos i eines per fer les classes, m’intento imaginar a mi mateix dintre de l’aula rebent aquestes eines, així veient fins a quin grau d’acceptació tindrien els estudiants. En el cas de la webquest, si a mi m’haguessin dit de fer una activitat coordinada per internet, amb bastanta autonomia de treball, m’hagués sentit útil i independent, i la motivació hagués estat molt gran per mi, i hagués pogut fer aquella activitat que se’m proposava aprenent tot allò que el professor o professora volia que aprengués. Realment ho veig com una eina interessantíssima.

Sisena sessió

El tractament de la Imatge  

a) Introducció a la classe Una imatge pot ser una eina per explicar moltes coses, i conseqüentment ens pot ajudar en la  comprensió de missatges; i depèn de la seva ubicació, pot expressar diferents coses. Mirant un cartell de propaganda, podem canviar el nostre estat d’ànim, ens pot entristir, alegrar, i inclús, ens pot arrencar una rialla. Una imatge doncs, és capaç d’introduir-se dintre nostre fins al punt de poder controlar una part del nostre conscient dominat per suposat pel subconscient.Hi ha hagut casos en els que les imatge han sigut inclús una eina per reclutar soldats, o per consumir productes de grans empreses, o inclús han sigut capaces de produir atacs d’epilèpsia a gent. Per tant, ningú posa en dubte el poder que poden arribar a tenir les imatges. I d’això vam estar parlant en aquesta sessió de classe. Els diferents recursos que empren els publicistes per tal de fer més dinàmics els seus anuncis, i fer-los més atractius als seus futurs consumidors. Un d’aquests recursos pot ser accentuar i exagerar la perspectiva, fent uns punts de fuga molt a prop del personatge o objecte que vulguem dibuixar. Si fem això ens surt un objecte en moviment molt brusc, perfecte per súper-herois. També hi ha un recurs molt curiós, i és que si veiem una dona mirant per una finestra, ens pot ocasionar diferents sensacions. Si la dona està a l’extrem esquerra de la imatge i mira cap a la seva dreta, ens aboca un sentiment d’inquietud. Si és el cas contrari, el sentiment és de reflexió. Necessitem 20 segons d’observació d’una imatge per tal que el nostre cervell l’emmagatzemi i sigui capaç de recordar-la amb detall. Per aquest motiu els anuncis televisius duren com a mínim 20 segons. I malgrat els milions d’imatges que podem veure al llarg d’un dia, som capaços de recordar-ne una quantitat molt important, que són les que posteriorment les guardem a la memòria com a records. Per tant, dia a dia pren molta rellevància la imatge. Podem farcir d’imatges els llibres de lectura per a nens i nenes, i està demostrat que els hi és molt més atractiu i llegeixen molt més. Per tots aquests motius, varem fer l’activitat del dia, que era buscar uns vídeos relacionats amb la importància de la imatge.

Activitat

Nosaltres vam escollir un vídeo que tractés un tema molt problemàtic com pot ser el canvi climàtic, però amb un enfocament divertit. Això no significa disminuir la importància final del missatge, sinó que implica directament tractar amb sàtira un tema molt complicat. Aquest vídeo seria el principi d’unes sessions de classe destinades a parlar d’aquest problema. Per tal que els nens veiessin les conseqüències reals que pot tenir una catàstrofe d’aquestes magnituds, acompanyaríem les sessions amb fotografies i altres vídeos que ens mostressin l’avanç en la destrucció natural que està provocant el canvi climàtic.