Segona Activitat “5 Fars”

Presentació Power Point de “L’illa dels 5 fars”

L’illa dels 5 Fars

Un aspecte que ens va colpir del llibre dels 5 fars, va ser la relació que feia l’autor en l’explicació de la comunicació amb la narració d’històries. És cert que mitjançant una història es facilita molt l’activitat de transmissió d’aquesta informació. Precisament per aquest motiu, vam decidir fer un Power Point que tingués aquesta essència. Mitjançant un fil narratiu, on apareixen elements fantàstics com fades, mags i princeses, fem un trajecte pels 5 conceptes bàsics i fonamentals de la comunicació.

Els companys de la classe van fer una explicació molt encertada del que era la síntesi del que ens vol explicar el llibre, nosaltres, llegit el llibre, vam intentar extrapolar l’essència i vam posar en pràctica el que ens pretenia dir l’autor.

El llibre dels 5 fars, ens parla d’una única meta per aconseguir la comunicació absoluta amb la total concepció de totes les idees que vulguem transmetre. Per tant, segons el llibre, els 5 punts essencials que hem de seguir són els següents:

1.- Quan ens comuniquem, hem de donar un únic, contundent, i clar missatge per tal que l’oient pugui retenir i assimilar tota la informació que nosaltres li volem donar. “Parla només si el que tens a dir és millor que el silenci”

2.- El missatge que hem de donar ha de ser molt clarificador per tal que destaqui per sobre de tots els missatges i informacions que ha rebut l’oient

3.- Hem d’emprar un llenguatge adaptat a cada tipologia d’oient. No hem d’utilitzar un vocabulari fora de l’abast dels que t’estan escoltant. “No fabriquis boira, si ho fas, el teu missatge estarà emboirat.

4.- Hem d’anar modificant el llenguatge per tal de fer-lo més clarificador. Ens hem d’adaptar a la cara que fa l’oient a mesura que vas parlant. La interacció amb les reaccions dels oients amb la posterior rectificació per part teva (si és necessària) farà que el missatge estigui totalment personalitzat i adaptat als oients que tens.

5.- No hem d’intentar arrossegar l’oient cap al nostre punt de vista, sinó que hem de fer un missatge que ens permeti apropar-nos a ell sense que senti ferida la seva llibertat. “Comunicar no és arrossegar ni empènyer, comunicar és convidar.

  

Cinquena sessió

Finalment farem un conte. Ho hem decidit al transcurs d’aquesta sessió. Volem fer conviure diferents models d’incidència visual. Posarem un Power Point on simplement hi haurà escrit un conte que la Laia anirà llegint a mesura que jo vagi fent la representació mitjançant titelles. Encara no sabem com les farem, però segurament ho farem amb cartolines per tal que tinguin una mica de consistència. La idea ha sortit pel simple fet que volíem aprofitar totes les possibilitats de captació de l’atenció de les nenes i els nens. Si expliquem un conte, llegit directament del Power Ponint, provoquem que els nens i nenes vagin mirant per anar seguint la lectura i la comprensió del conte. A més a més, si anem fent paral·lelament la representació teatral de tot allò que llegim, treballem molt la imaginació de la canalla, quelcom molt important en aquestes edats.

 Hem utilitzat tota aquesta sessió per dissenyar l’activitat 2, així com el material que necessitarem, i quins seran els temes principals que tractarem. Encara no sabem si serà del tot positiu dividir la presentació en 5 parts. Ho acabarem de decidir pel pròxim dia. Hem redactat el conte, així que ja sabem com anirà, ara només falta acabar de dissenyar els últims detalls, així com comprar tot el material que haurem de menester. 

Quarta sessió

Aquesta sessió ha estat de presentació del què serà l’activitat 2. Estem pensant fer una presentació del llibre dels 5 fars enfocada una mica diferent. No volem caure en els tòpics a l’hora de fer presentacions. Potser ho enfoquem a l’explicació d’un conte, que per nens i nenes sempre és un element motivant i molt didàctic. Ha estat curiós en aquesta classe una imatge que hem vist, que estava conformada d’un ordinador amb un professor a dintre. Es pot relacionar perfectament amb el que vam dir a la primera activitat.

  El professor o la professora té una feina bàsica de filtrar informació i fer més amè tota aquella informació que es considera que l’alumne ha d’aprendre. Si això no és així, els mestres i les mestres acabarem essent simples testimonis d’un aprenentatge que faran els nens i nenes a partir de l’ordinador. No hem de veure les noves tecnologies com un procés d’encadenament o esclavatge, sinó com una eina modelable. L’hem de dominar nosaltres i no pas ella a nosaltres.

Tercera sessió

Tercer dia de classe 25/09/2007

La classe del dia 25 de setembre va ser diferent a totes les altres. Va venir un pedagog i pare de família que es diu Guillermo, i ens va explicar la importància que tenien les noves tecnologies als nostres dies. Ens va fer veure que les noves tecnologies NO només són importants perquè estan molt presents a la societat i per tant el nen n’ha d’aprendre a l’escola, sinó que són importants, perquè poden ser un recurs que agiliti i motivi l’aprenentatge dels alumnes a l’aula. El Guillermo, mitjançant una classe amena i de cooperació entre alumnes i ponent, ens va fer veure que les noves tecnologies són un bon recurs didàctic sempre i quan sabem utilitzar-lo correctament.  Vam veure les males instal·lacions que hi ha actualment a nivell de les noves tecnologies i l’allunyament que això comporta de cara a l’alumne. És a dir, que una mala adequació de les tecnologies, pot provocar un rebuig per part de l’alumne i del professor de cara al seu ús habitual. 

Finalment, ens va dir, i vam estar d’acord, que les noves tecnologies poden ser un complement dels coneixements que s’imparteixen a l’aula, i mai un substitut total. Així doncs, hem d’aprendre a fer-ne un ús complementari, i mai substitutiu.

Vam estar parlant també, de la inoperància de l’assignatura d’informàtica a l’aula actual. És inútil donar una classe d’informàtica, si fem això, com s’està fent fins ara, el que fem, és fer de la informàtica, o de l’ús dels ordinadors, una cosa molt poc habitual, i erròniament, no relacionem aquesta assignatura amb totes les altres. Realment, el millor ús que podem fer dels ordinadors, seria incorporar-los a l’aula on els nens i nenes freqüenten més, i intentar fer les assignatures “convencionals” mitjançant noves tecnologies, com especialment pot ser internet i l’ús de l’ordinador en general, així, l’apropament de l’alumne seria molt més gran del que és ara, i ens estalviaríem una assignatura que està qüestionada per molts experts a arreu.

  

Primera Activitat “Trasparència”

Així, nosaltres, un cop llegit i analitzat l’article, crèiem que l’autor pretén separar en 3 generacions l’evolució de la formació de l’ésser humà:

La primera generació, representaria la dels nostres besavis, formats i informats mitjançant uns coneixements limitats i subjectius. Molts no tenien accés a l’escola, per tant se centraven en un llenguatge ja tecnificat des de ben petits, i només enfocat a la seva futura professió, sovint imposada pels pares. Això provocava una societat poc formada en un àmbit general.

La segona generació, representen els nostres avis i pares, que ja tenien accés a mitjans de comunicació, com podien ser els diaris, la radio i ja la televisió. En aquest moment es comença a rebre informació no filtrada dels mitjans, sent els professors les persones més importants en l’educació, ja que tenia més informació que en un passat, i disposava de més mitjans per aconseguir-la, i també disposava d’una major formació per fer-ho.

La tercera generació, representaria que som nosaltres i seran també els nostres fills. Tenim una allau de sobreinformació, on l’alumne rep de forma conscient o inconscient una informació que el professar s’ha d’encarregar de contextualitzar i filtrar a través de coneixements previs, diàleg comú i debat.

Aquestes dues eines s’encarreguen de la formació de l’alumne, la qual s’ha de rebre i assimilar de forma regular per tal de tenir una bona retenció i comprensió.      

Segona sessió

Segon dia de classe 24/09/2007 

Transparències de l’article: “Per a què serveix el professor?”; Umberto Eco

Tal i com havíem quedat el primer dia de classe, vam utilitzar aquestes dues hores de la segona sessió de classe a fer les presentacions de les transparències de l’article d’Umberto Eco: Per a què serveix el professor? Cada grup va decidir enfocar la transparència de diferents maneres, cadascuna d’elles força originals. El meu grup, conformat per la Laia Capdevila i jo, vam decidir enfocar la transparència cap a un mapa conceptual, ja que vam pensar que seria una activitat molt productiva, i més sabent que aquests tipus de mapes seran bastant freqüents en aquesta assignatura.

Primera sessió

Primer dia de classe 18/09/2007

La classe va constar d’una petita presentació del contingut de l’assignatura durant tot l’any, i també d’una presentació personal de cada un dels alumnes que estàvem a l’aula. L’Anna també es va presentar. A partir d’aquí, i un cop tots ja sabíem més o menys qui teníem a la cadira del costat, l’Anna ens donà una fotografia a cadascú, i nosaltres, amb la fotografia en mà, havíem d’interpretar-la, i dir quins sentiments ens transmetia. Allò es va fer pel motiu que veiéssim la importància de les imatges a nivell d’interpretació i de transmissió d’informació, ja que una imatge pot transmetre molta més informació que no pas un text escrit. I això va ser un clar paral·lelisme a les Noves Tecnologies, que clarament ens podem ajudar a introduir tot tipus d’imatges a l’aula que complementin la nostra formació com a alumnes. D’aquestes noves tecnologies es va destacar de les altres:

Internet: Vam mirar diverses pàgines web, amb continguts didàctics especialitzats per nenes i nens i especificant la seva edat d’aprenentatge. Hi havia planes que parlaven de matemàtiques, d’altres de geografia, etc.

Microsoft Office: Vam parlar de tota la gamma de programes que ofereix aquest genèric, com pot ser per exemple el Word, el Power Point, o l’Excel. Aquests programes en concret, ens poden servir d’ajuda per presentar alguna classe, o de suport visual a l’explicació que està donant el professor.

Projector: La última eina de la que vam parlar, va ser el projector de transparències, el qual, malgrat actualment estigui cedint el seu protagonisme a programes com el Power Point, encara ens pot servir d’ajuda. La finalitat és pràcticament idèntica a la dels programes d’ordinador: donar un suport visual a una explicació que estiguem donant. Per aquest motiu, i per veure la funcionalitat d’aquest estri, al final de la classe se’ns va donar un article que havíem de comentar mitjançant una transparència, el següent dia de classe. L’article era: “Per a què serveix el professor?” i el seu autor: Umberto Eco